Hemeroteca > Número 127 > Efectes de la hipòxia en muntanyencs exposats a altituds extremes / Effects of Hypoxia on Mountaineers Exposed to Extreme Altitudes

Efectes de la hipòxia en muntanyencs exposats a altituds extremes / Effects of Hypoxia on Mountaineers Exposed to Extreme Altitudes

Javier Aceña Medina, Pedro Allueva Torres

Resum

La pràctica del muntanyisme gaudeix en l’actualitat d’una gran popularitat entre els nostres esportistes. Els muntanyencs que es mouen en grans altituds es veuen exposats freqüentment a climatologies molt adverses i vies de gran dificultat física i tècnica, però possiblement l’enemic més temible al que s’han d’enfrontar té a veure amb els indesitjables efectes de la hipòxia. La present recerca se centra a constatar possibles deterioracions en les habilitats del pensament d’un grup de muntanyencs exposat a altituds extremes (per sobre dels 5.500 metres), sense l’ajuda d’oxigen suplementari. Per a això hem comptat amb la participació de muntanyencs de tres expedicions als “vuitmils” Manaslu, Makalu i Gasherbrum II als quals es van aplicar proves d’aptituds mentals abans, durant i després de cada expedició. La singularitat d’aquest estudi resideix a haver-hi incorporat resultats de proves realitzades en altituds extremes, en concret a 5.800, 6.200 i 6.000 metres respectivament. Els resultats posen de manifest que de totes les àrees i funcions cognitives avaluades, sembla que les més afectades pels efectes de la hipòxia han estat les relacionades amb la capacitat de raonament abstracte, espacial i verbal. Les deterioracions més evidents es van observar en altitud, persistint aquestes al cap d’una setmana de tornar. Després de sis mesos aquests dèficits es van recuperar per complet.

Paraules Clau

altitud extrema, hipòxia, habilitats del pensament

Return to Top ▲Return to Top ▲