Hemeroteca > Número 130 > Validació de la freqüència cardíaca de recuperació per estimar el consum màxim d’oxigen en la prova de caminada de sis minuts

Validació de la freqüència cardíaca de recuperació per estimar el consum màxim d’oxigen en la prova de caminada de sis minuts

Jaime Vásquez Gómez

Resum

La predicció del consum màxim d’oxigen (VO2màx ) s’ha realitzat en funció de la freqüència cardíaca (FC) en l’exercici submàxim, desenvolupant múltiples equacions per estimar-la a través de proves d’intensitat submàxima en diferents ergòmetres. L’objectiu va ser elaborar equacions per estimar el VO2màx a partir de la FC de recuperació (FCR) obtinguda en la prova de caminada de sis minuts (PC6M) en estudiants d’Educació Física (EEF) d’una universitat de la ciutat de Concepción, a Xile , i en estudiants del Grau en Ciències de l’Activitat Física (EGCAF) d’un institut de la ciutat de Barcelona, ​​a Catalunya.La investigació va consistir en quatre estudis amb un enfocament quantitatiu, amb disseny no experimental i de tall transversal, d’abast descriptiu i correlacional, amb una mostra no probabilística. En el primer estudi es va aplicar el qüestionari PAR-Q, la PC6M i Course Navette (CN) en 127 EEF de 21 anys; en el segon es van aplicar les mateixes proves tipus test-retest en tres dies diferents, afegint un consentiment informat en una mostra de 17 EEF de 22 anys. En el tercer estudi, a més de les proves esmentades, es va aplicar el test de Bruce en tapís en una segona sessió amb mesurament directe del VO2màx en 20 EEF de 22 anys, que van donar el seu consentiment per escrit. En la quarta investigació es va treballar amb 28 EGCAF de 21 anys, que també van signar un consentiment informat per realitzar la PC6M i CN; en aquesta última es va mesurar directament el VO2màx. Les variables d’interès van ser la FCR a la PC6M i el VO2màx en CN i en Bruce. En l’anàlisi es van emprar proves de normalitat, anova i correlació (p < 0.05) amb el programa SPSS versió 19.A la primera investigació es va trobar una correlació de rho = -0.44 (p < 0.01) entre la FCR (PC6M) i el VO2màx (CN). En el segon estudi no hi van haver diferències significatives entre el mesurament un, dos i tres a la FCR i en el VO2màx, i una correlació de r = –0.72 (p < 0.01). A la tercera investigació va existir una correlació de r = –0.657 (p = 0.002) entre la FCR i el VO2màx mesurat en el test de Bruce, i l’equació resultant va ser y (VO2màx) = 92.468 –  (0.278 * FCR 20 s) amb un error d’estimació estàndard (EEE) de 7.17 ml · kg–1 · min–1. En el quart estudi la correlació va ser de r = –0.479 (p = 0.01) entre la FCR i el VO2màx mesurat en CN, i l’equació va ser i = 74.52 – (0154 * FCR 30 s) i el EEE de 5.55 ml · kg–1 · min–1. Es conclou que les equacions prediuen el ­VO2màx considerant que l’EEE de les dues és més gran que el trobat en la literatura disponible.

Paraules Clau

freqüència cardíaca de recuperació, test submàxim, VO2màx, test màxim, relació, equació

Return to Top ▲Return to Top ▲