Hemeroteca > Número 53 > El temps viscut

El temps viscut

Paul Fraisse (1911-1996)

Resum

Què és el temps? Pascal diu que tots ens entenem quan parlem del temps, però que no ens posem d'acord sobre la noció de temps. És cert. El concepte de temps no es correspon amb un sol significat. El concepte de temps ens remet a una realitat complexa on hi trobem canvis, és a dir, successions i també durades. Com vivim el temps?: El patim i el construïm. Patir el temps és quelcom que es posa clarament de manifest mitjançant el condicionament clàssic. Un estímul que precedeix el senyal d'una acció, es converteix ell mateix en senyal. Aquí hi ha un efecte de successió, però també hi intervé la durada. Per exemple, si donem menjar a un gos cada trenta minuts, l'animal comença a salivar cap el final de cada període de trenta minuts. Aquesta interiorització del ritme dels canvis és particularment important en la nostra vida quotidiana, on patim el ritme nictameral; en un període de 24 hores, el dia succeeixi la nit. Aquest ritme s'ens imposa als primers anys de la nostra vida i s'interioritza. Es diu que esdevé endogen. De manera que si travessem ràpidament diversos fusos horaris, en avió per exemple, ens trobem desfassats amb els canvis exteriors i ens calen alguns dies per readaptar-nos al nou ritme. Els cronobiòlegs ens ensenyen, d'altra banda, que el nostre ritme endogen fa successions de vetlles i de somnis; que es tradueix a nombrosos canvis hormonals esdevinguts també periòdics i particularment a la temperatura del nostre cos que passa per un mínim cap allà les tres del matí i per un màxim a la tarda. Aquest ritme endogen persisteix fins i tot si es posa un individu fora del temps, o sigui si viu alguns mesos sense cap referència astronòmica. La nostra eficàcia depèn, per altra banda, del ritme circadià, com es pot demostrar, per exemple, per la rapidesa del temps de reacció.

Paraules Clau

Return to Top ▲Return to Top ▲