Hemeroteca > Número 53 > Reflexions teòrico-pràctiques al voltant del concepte "ritme" en l'esport

Reflexions teòrico-pràctiques al voltant del concepte "ritme" en l'esport

Josep Font Cercós

Resum

Tot i que no ho sembla, una de les qüestions més problemàtiques treballant en el món de les ciències aplicades a l'esport és la quantitat de mal entesos i suposicions que interfereixen la correcta comunicació entre científics, tècnics i esportistes. De fet això és un fenomen natural donat que tots ells treballen en el mateix àmbit però han desenvolupat un llenguatge ben diferent. Bé, de fet, exceptuant els termes exclusius d'una disciplina com ara "espondilosis" o "auto eficàcia", les diferències del llenguatge es troben més a nivell de significats que de sig-nificants. Aixà passa en especial, i no només, en tots aquells termes que es refereixen al moviment ja que precisament és un dels conceptes centrals de l'esport. L'alegria, si se’m permet, amb la que tots els qui treballem en aquest món fem servir al llarg del dia conceptes com "ritme", "intensitat", o el mateix "moviment", fa que sovint entenguem coses diferents d'allò que els que ens parlen volen realment dir. Així mateix potser hi ha vegades en què creiem que els que ens escolten agafen el sentit dels nostres missatges, i això no és exactament així. La reflexió teòrico-pràctica que em proposo, de fet és una reflexió teòrica que parteix de la pràctica, i més concreta-ment de les vivències sobre els problemes pràctics de co-municació que penso són inherents al llenguatge, més enllà de la poca o molta traça que un mateix tingui dient les coses. La reflexió agafa el concepte "ritme" com una d'aquestes fonts de mal entesos i pretén explorar una mica, no només els òbviament diferents significats de la paraula, sinó en quina mesura aquest significats poden trobar-se a partir del concepte de "finalitat dels esdeveniments". Precisament la finalitat dels esdeveniments és un aspecte que s'ha desenvolupat en una part de l’anomena’t model de camp (Roca,1992 —p. 30—) tot seguint la tradició aristotèlica de la "causa final". És allò que els més conductistes en diuen "adaptació al medi". Respondre a la pregunta, "a quin medi?", crec que ens ha de permetre entendre millor el significat de la conducta que ens és referida verbalment com "mantenir el ritme", "canviar el ritme", "tenir un bon ritme" i un inesgotable etcètera.

Paraules Clau

llenguatge, comunicació, ritme, model de camp.

Return to Top ▲Return to Top ▲