Hemeroteca > Número 07-08 > La gimnàstica-Jazz: Metodologia de l'aprenentatge

La gimnàstica-Jazz: Metodologia de l'aprenentatge

Maria del Pilar Soler Regàs / Carmen Soler Regàs

Resum

La creixent consciència social de la necessitat d'una educació del propi cos planteja als professionals, com a contrapartida, la necessitat de cobrir un ventall cada vegada més ampli de prestacions. Una part fonamental d'aquests requeriments va lligat a la música, més concretament a l'activitat física que se'n deriva: la dansa. El ball ha complert al llarg de la història dues funcions principals. Ha estat un espectacle, però sobretot cal considerar-lo una activitat de relació social. Succeeix, a més a més, que moltíssima gent troba plaer en l'audició de la música i en la seva expressió corporal i, conseqüentment, pretén perfeccionar aquesta darrera acudint a centres especialitzats. És aquí on l'educador ha de disposar de l'eina adient per donar una resposta reeixida a allò que se'n sol·licita. La gimnàstica jazz és, en ella mateixa o com a preàmbul de la dansa jazz, una de les matèries que ha conegut un auge dins d'aquest camp. Infinitat d'estudis de dansa amb infinitat de ballarins imparteixen, amb major o menor fortuna, aquesta especialitat, però el cert és que ningú no ha fet fins ara cap esforç en el sentit de publicar una metodologia digna de tal nom. Les classes es donen, com en tantes altres tècniques, o bé en centres privats (gimnasis, escoles de dansa), o bé en centres públics dins de l'assignatura d'educació física. En els centres privats l'enfoc és essencialment comercial, i n'hi ha de dos tipus: els que exploten vanitoses pretensions de la família, aquells altres on es persegueix una suposta professionalització dels assistents. En els primers s'explota el desig de fer del nen/a una estrella precoç, corrent el risc de deformar el seu físic i el seu caràcter, d'altra banda, en el cas de voler posteriorment dedicar-se a una pràctica més seriosa de qualsevol tècnica, ens trobem amb la dificultat de vicis adquirits per un mal ensenyament/metodologia. Els individus que assisteixen al segon tipus de centre descrit, acostumen a tenir un bagatge tècnic molt elevat, per ells assistir a una classe pot ser, d'alguna manera, una prolongació de l'assaig o una preparació per arribar a un nivell professional. Pel que fa a la presència de la gimnàstica jazz als centres oficials, aquesta es realitza de manera totalment espontània, per decisió pròpia del professor d'educació física de cada centre.

Paraules Clau

Return to Top ▲Return to Top ▲