Hemeroteca > Número 137 > Programa d’estiraments amb facilitació neuromuscular propioceptiva. Flexibilitat d’isquiosurals en futbolistes

Programa d’estiraments amb facilitació neuromuscular propioceptiva. Flexibilitat d’isquiosurals en futbolistes

Karol Bibiana García-Solano, Julio Ernesto Pérez-Parra, Jhon Gilberto Román-Grajales, Sandra Patricia Palacios-Estrada

García-Solano, K. B., Pérez-Parra, J. E., Román-Grajales, J. G., & Palacios-Estrada, S. P. (2019). Stretching Programme with Neuromuscular Proprioceptive Facilitation. Hamstring Flexibility in Football Players. Apunts. Educación Física y Deportes, 137, 17-29. doi:10.5672/apunts.2014-0983.es.(2019/3).137.02

Resum

L’objectiu del present estudi va ser determinar l’efecte a llarg termini d’un programa d’estirament amb la tècnica de facilitació neuromuscular propioceptiva (FNP) sobre la flexibilitat dels isquiosurals en futbolistes de la categoria prejuvenil. Es va realitzar un estudi quasiexperimental amb 20 joves futbolistes. Es van aleatoritzar els seus membres inferiors assignant una extremitat al grup control i una altra a l’experimental. En cada grup es van realitzar 36 sessions d’estirament d’isquiosurals. El grup control va dur a terme un programa d’estirament estàtic-passiu, mentre que l’experimental va realitzar un programa d’estirament amb la tècnica contracció-relaxació de FNP. La valoració de la flexibilitat d’isquiosurals es va fer a través del test d’extensió passiva de l’angle popliti. Es va valorar la diferència entre grups a través de proves d’homogeneïtat per a mostres independents (t de Student) i per a mostres relacionades (prova de rangs amb signe de Wilcoxon). Tant en el grup control com en l’experimental les mesures postest de l’angle popliti van millorar molt poc respecte al pretest. En cap dels grups d’extremitats la diferència va ser estadísticament significativa (p > .05). La mesura de canvi de l’angle popliti va ser 0.4° superior en el grup control, aquesta petita diferència entre grups no va ser estadísticament significativa (p = .829). En conclusió, no es van evidenciar canvis en l’angle popliti entre extremitats on es va aplicar el programa d’estirament estàtic-passiu i aquelles que van rebre estirament amb FNP. Cap dels dos programes va mostrar ser efectiu en l’augment de la flexibilitat d’isquiosurals a llarg termini.

Paraules Clau

futbol, adolescent, músculs isquiosurals, exercicis d’estirament muscular, artrometria articular
Return to Top ▲Return to Top ▲